Javier Sartorius Milans del Bosch era un jove extravertit, atractiu, de noble bressol, carismàtic i esportista. Va estudiar ADE als Estats Units, on va acabar més centrat a surfejar les onades de Califòrnia, guanyar campionats de pàdel o entrenar les estrelles de Hollywood. Platges, festes, noies, esport. Javier ho tenia tot. O no.
Quan es va alçar campió de pàdel dels Estats Units, Javier va llençar el trofeu a les escombraries. Va començar a sentir inquietud per la vida espiritual, a través del ioga i la meditació, i pels més desafavorits. Convidat per un familiar, se'n va anar a ajudar a la tasca humanitària d'uns missioners a les muntanyes de Cuzco, Perú. Va anar a passar un mes; va acabar quedant-se un any.
Després del Perú, Javier estava disposat a deixar tota la vida enrere per tal de trobar-se a si mateix. La cerca incansable de sentit el va portar, finalment, a buscar una vida de pobresa, oració i contemplació en un lloc recòndit: el Santuari de Lord.